La tortuga mediterrània és un tortuga de terra relativament petita i autòctona dels Països Catalans. Són animals tranquils, silenciosos, inofensius i molt independents. Actualment, les poblacions salvatges estan disminuint a causa de la destrucció del medi ambient, l’augment de la urbanització, la captura il·legal i l’amenaça de nous depredadors degut a la introducció d’espècies invasores. Fa uns anys és va prohibir la seva captura, però el nombre d’exemplars en captivitat és molt més alt, ja que existeixen criadors d’aquesta espècie. Tot i així, a Catalunya està prohibit tenir tortugues mediterrànies en captivitat a no ser que sigui per participar en el projecte de cria de la Generalitat i que s’aniran reintroduint al medi.

Es tracta d'una aranya de gran tamany, de 8 potes i el cos ple de pèls urticants. No teixeix tela per capturar les seves preses, sinó que les caça utilitzant els seus ullals. Generalment són inofensives i, en el cas que et piquessin per accident, el seu verí no és mortal. Tot i això, les pel·lícules i sèries de ficció han fet que agafin mala fama.

La serp del blat de moro és un rèptil de mida mitjana, són constrictores i són originàries de nord Amèrica. El seu nom ve donat a que són fàcils de trobar als camps de blat on s'alimenten de petits rosegadors i de pollets. Han arribat a Europa gràcies a que al ser una serp sense verí i molt dòcil la gent la comprat per tenir de mascota. Aquests tipus de serps tenen un gran potencial invasor i en llocs com les Balears s'hi destinen molts recursos per eliminar-les de l'entorn natural on causen grans estrall a les poblacions de serps i amfibis residents.

L'estinc de llengua blava és un rèptil que viu a les sabanes i zones semi desèrtiques Austràlia. Es un llangardaix allargat amb les potes molt curtes. S'alimenta d'insectes i fruita i poden arribar a viure fins als 25 anys.

Per què creus que rep aquet nom? Exacte! El dragó barbut rep aquest nom pel replegament de pell que té sota la gola amb escates punxegudes i que recorda a una "barba". Té el cos recobert d'espines aparentment punxegudes, però són inofensives. És una espècie omnívora oportunista, ja que viu en ambients on el menjar és escàs i difícil de trobar. Pot alimentar-se tant d'insectes, petits rosegadors i llangardaixos com de fruites i verdures, però la seva dieta es basa principalment en insectes, grills, aranyes, cucs i vegetació. Viu als deserts i sabanes d’Austràlia. És molt dòcil i es deixa agafar fàcilment. Té una gran varietat d'expressions corporals que l'ajuda a comunicar-se amb els individus de la mateixa espècie. No obstant, és una espècie solitària que rarament es veu en grups.

La tortuga russa és una espècie de tortuga terrestre àmpliament distribuïda per Àsia. Al final de les potes hi tenen quatre ungles robustes i ben desenvolupades que els ajuden a excavar. Viu en estepes seques, però en zones on hi ha recursos d’aigua a prop. Són de clima continental molt extrem, amb hiverns molt freds amb temperatures sota zero i amb estius molt calorosos. Per aquesta raó és una tortuga que és activa pocs mesos a l'any, sobretot a la primavera, quan aprofita per alimentar-se i per reproduir-se. La resta de mesos es troba hivernant en caus profunds. És una espècie herbívora i s’alimenta principalment d’herbes i flors silvestres. Complementen la seva dieta amb insectes o excrements. És una espècie solitària i territorial. Està catalogada com a vulnerable dins la Llista vermella de la UICN i està greument amenaçada per la captura indiscriminada per satisfer la demanda de mascotes dels països importadors de la Unió Europea i dels Estats Units d'Amèrica.

Aquest petit rèptil és un expert en la supervivència. Els dragons lleopard tenen molts depredadors (guineus, serps, ocells) i han d’utilitzar els seus sentits més desenvolupats per poder evitar-los i passar desapercebuts. La seva excepcional vista i gran capacitat auditiva els ajuda a sobreviure durant la nit, i la seva pell els permet camuflar-se en l’entorn. A més, es mengen la muda de manera que no deixen rastres d’olor per als depredadors. També emeten un xiulet quan es troben amenaçats o en una situació d’estrès. Són propis dels deserts d’Afganistan, el Pakistan i l’Índia.

El seu nom prové d’una de les seves característiques més singulars, petites taques vermelloses o ataronjades a les potes davanteres. Aquesta tortuga terrestre la podem trobar a les selves tropicals, com a les zones boscoses de les Amazones. Es troben en perill d’extinció degut a la caça excessiva del ésser humà, i es troben sota protecció. És una tortuga herbívora i carronyera, de manera que s’alimenta de plantes, fruita caiguda dels arbres i restes d’animals.

Aquesta tortuga és originaria del Sud d’Àfrica, i si ens fixem en la seva closca, hi podem observar unes taques fosques que recorden a les de un lleopard, i d’aquí li ve el nom de tortuga lleopard. És una tortuga terrestre que habita en una gran varietat de zones, des de deserts, al costat del mar o fins i tot en prats. La seva alimentació és principalment herbívora, però també pot menjar fruits i fongs. Les que viuen a Àfrica no solen hibernar, però si viuen en un lloc on baixen les temperatures s’enterren i no surten fins que arriben les temperatures més altes.

És una tortuga terrestre que prové en gran part del nord d’Àfrica, del desert del Sàhara. És la tercera tortuga més gran del món i la més gran d’Àfrica. Estan molt afectades per la destrucció del seu hàbitat i la caça massiva causada per l’ésser humà. Són herbívores i s’alimenten d’herbes seques. Quan tenen molta calor o fred nocturn fan forats al terra per refugiar-se. Són tortugues que poden arribar a ser molt grans i arribar als 90 kg. També tenen una gran esperança de vida, podent arribar als 100 anys d’edat aproximadament.

Si no la trobes, possiblement està entre la vegetació amagant-se dels seus depredadors. És un rèptil que prové de l’Amèrica Central i viu als arbres, on generalment s’alimenta de fulles i fruits. Quan és adult pot arribar a pesar 15 kg i a créixer fins al metre i mig. Per aquest motiu, moltes de les persones que compren una iguana com a mascota domèstica exòtica l’acaben donant a un centre d’acollida especialitzat. Sempre millor això que no pas alliberar-les al bosc on no podrien sobreviure.

És un diplòpode com la majoria dels milpeus i pot arribar a mesurar 30 centímetres. Té 4 parells de potes a cada anella, a diferència dels seus cosins els centpeus, que en tenen 2. Aquests inofensiu invertebrat duu a terme una funció molt important en la natura, ja que ajuda a la descomposició de la matèria orgànica com fulles o restes de fruits, facilitant a les plantes l’absorció dels nutrients del sòl. Quan se sent amenaçat o molestat, s’enrosca i secreta un líquid pestilent que pot irritar la pell humana.